Premi excel·lència acadèmica

El meu nom és Àngel Lapeña, actualment estudiant de 1er de batxillerat de ciència-tecnologia a Florida Secundària. El passat dia 12 de març de 2019 vaig assistir a l’acte de lliurament de tot l’alumnat que acaba l’ESO amb una nota mitjana de 10. Se’ns va fer entrega d’un diploma commemoratiu en mans de figures polítiques de l’administració de la Generalitat Valenciana.

L’acte, a banda de l’entrega del diploma, s’hi va organitzar de manera que pujàvem per grups a l’escenari i, posteriorment, ens fèiem una foto en conjunt. A continuació, un altre grup d’alumnes ens van delectar amb la interpretació de diverses cançons, com We are the champions, acompanyats d’instruments de percussió.

Ser-hi va ser una enorme satisfacció per a mi. El lloc, la gent que venia de tots els racons de la província, l’atrezzo i la solemnitat de l’acte imposaven. Quasi bé i per un moment l’ambient emulava el més pur estil Hollywood.

De seguida, ens van obrir les portes i ens van guiar fins el saló d’actes, on les famílies s’hi separaren dels premiats. Aquest va ser el millor moment de tota la velada, perquè nosaltres vam seure tots junts i vaig tindre l’oportunitat de conèixer els alumnes que com jo, havien sigut premiats. Aquelles persones venien de diferents racons de la Comunitat Valenciana, que havien fet un gran esforç i com a resultat, estàvem allí. Recorde especialment Quique, el xic que tenia al meu costat, i que havia anat al Campus Científico, al qual no vaig poder assistir l’any passat perquè hi havien persones amb lleugerament millors qualificacions que jo.. Hi havia altres persones que també havien assistit a l’acte de Primària, i hi vam compartir experiències. La xiqueta del meu costat va dir: Clar, ací tots hem viscut experiències paregudes, per això li vaig etzibar: Estem en la nostra salsa. I pense que és el lema que millor descriu les sensacions del dia d’ahir.

Seguidament va arribar el moment d’eixir a l’escenari. La realitat és que no teníem molt més d’un minut per a rebre la felicitació de les figures polítiques i posar per a les fotos. No obstant, era inevitable no posar-me nerviós, i com jo, la majoria d’alumnes.

En conclusió, va ser un plaer haver estat convidat a l’acte, però el que més m’ha agradat ha sigut fer noves amistats a casa de tots els gustos i aparences, amb qui sovint m’identifique.