Pau Ferrer ens representà a la olimpíada de física

El passat 27 de febrer de 2020, Pau Ferrer de 2n de Batxillerat de Florida Secundària, representà al centre en la fase de selecció per a la XXXI Olimpíada Estatal de Física al districte de la Universitat de València. I aquestes han estat les seues impressions:

Anar a l’olimpíada de física ha sigut una gran experiència. Encara me’n recorde del dia de la preselecció (el primer examen que férem), aquell dia estava molt nerviós perquè m’agrada molt el camp de la física i em feia il·lusió passar de ronda. Quan em digueren que havia passat no m’ho creia, anava a tindre un curs de 72 hores per entendre millor com funciona la realitat.

El curs va ser en les dos universitats de valència, i en ell vam començar per la part més bàsica, però la que a mi em pareix més complexa de totes: la mecànica. Els primers dies vam centrar-nos sobretot en les lleis de Newton (tot és igual a massa per acceleració) i després altres conceptes com el torque i el moment lineal.

Durant aquestes primeres classes, a la UPV, vaig començar a conèixer a gent, crec que el segon dia ja tenien fins i tot un grup de WhatsApp. A més, vaig fixar-me i el meu nom era el més comú entre els de la classe, érem tres Paus!

Després d’açò començarem a veure electricitat, centrant-nos sobretot en el teorema de Gauss. Seguidament vingueren els circuits elèctrics amb les lleis de Kirchoff (i ahí aprenguí que es pronuncia “Kirjof” en compte de  “kirxof”), i per últim, en les classes de la politècnica vérem electromagnetisme, un tema prou complexe però que al haver-lo treballat en classe l’entenia prou bé.

A l’arribar a la UV, vaig començar amb una impressió un poc mala, sobre tot pel canvi de les instal·lacions, perquè hi havia un part en obres i perquè anava molt perdut en les primeres classes. Encara que van ser només els dos primers, després anava molt a gust, i crec que va ser per la professora que vam tindre, la millor de totes sense dubte. Al principi ens va preguntar per què volíem estudiar i ens va fer un poc de spam amb el nou doble grau de física i matemàtiques. Però va ser molt agradable i ens contà alguns acudits verds de físics.

Finalment, tinguérem les últimes classes a les que vaig poder acudir, ja que després tenia la setmana d’exàmens, i en elles vam vore relativitat, un tema que pensava que era molt complexe, però que resulta fàcil de comprendre.

Després d’açò vaig tornar a mirar-me el que puguí  dos dies abans, però per haver faltat a varies classes no entenia alguns conceptes, i m’haguera agradat poder anar a algunes més per acabar-ho de comprendre. Però també crec que vaig fer-ho bé, perquè a l’estar anant a les classes, tenia molt menys temps per a estudiar les matèries de classe i algunes voltes preferia quedar-me estudiant a anar si tenia algun examen.

Per últim, anàrem a la prova de selecció i me’n recorde que en la primera part pràcticament no vaig saber fer res. I m’haguera agradat aprofundir un poc més per fer-lo millor. Almenys vaig intentar-ho, encara que no sabera fer res i de les formules que no me’n recordava vaig escriure-les com em pareixia.

En la segona part ja vaig agafar un poc més de confiança (sobretot gràcies a Vicent, que va vindre a animar-me) i vaig poder fer-la pràcticament sencera, excepte l’últim exercici, que em pareixia xinés.

Després d’açò passaren els sis que millor ho feren i encara que vaig quedar-me fora, es tracta d’una experiència que m’ha agradat molt, ja que ara sé un poc millor com funciona el món i durant les classes m’ho he passat molt bé amb totes les persones que he conegut.

Es una experiència increïble i si teniu oportunitat, jo la recomane al 100%. Si poguera la repetiria sense dubte.

Com haveu pogut llegir, malauradament Pau no ha pogut superar-la, encara que la seua visió és molt positiva! Qui s’animarà a fer-ho el curs vinent? Ànim que tu pots!