Construint ponts: entendre l’adolescència

La psicòloga Paz Grau Arcís ens va acompanyar la vesprada de dimarts, després de les assemblees de la segona avaluació de Florida Secundària, per orientar a les famílies amb un taller anomenat “Entendre l’adolescència”. Aquest taller encapçala un conjunt de xerrades d’orientació a famílies titulades Construint ponts, i coordinades des de Florida Benestar, que tindran lloc durant aquest curs.

Paz ens parlà de l’adolescència com a etapa de transició i com a una etapa d’oportunitats: ”és un pont que va de l’illa de la infantesa a l’illa de l’edat adulta, una etapa de molts canvis, alguns molts visibles (com ara els canvis físics) i altres no tant, com els psicològics”. També va recollir tots els reptes que les famílies tenen al davant, com ara resistir les envestides dels i les adolescents, construir un “cercle de seguretat”, captar la subtilesa amb què reclamen el nostre refugi, trobar l’equilibri entre ser fots i ser bondadosos, o revisar les maneres de fer amb ells i elles.

Igualment va deixar molt palesa la importància que les famílies estiguem presents per poder assentar les bases del que serà la vida d’adults dels nostres fills i filles. I és que, segons ens explicà Paz, la tasca de l’adolescent en trencar amb la mare i el pare: “és la seua funció per poder arribar a ser una persona adulta autònoma. Han de construir quin tipus de persona volen ser, quines creences, quina professió els agrada…” Això fa que que la tasca de les famílies siga la de facilitar i dificultar alhora el trencament, una tasca important i clau que no és fàcil d’implementar. Per això la necessitat de fer aquests tallers on Paz ens va donant les orientacions necessàries per acompanyar l’alumnat en les tres etapes que abasteix l’adolescència, sobre les que que estan marcades ara per un context social en què les noves tecnologies, la renúncia a models autoritaris i la por a establir límits, la necessitat de tindre el vistiplau dels fills i les filles en la nostra presa de decisions, o la inestabilitat emocional generada per la pandèmia requereixen de noves estratègies d’acompanyament.

La xerrada, que va finalitzar amb la idea de que la família ha de ser el refugi on sempre poden tornar els i les nostres adolescents, ha suscitat l’interès del centenar de famílies participants, que ja tenen moltes preguntes preparades per a la propera sessió. Algunes d’aquestes preguntes  (com si hem de mirar els mòbils als nostres fills i filles o com establir els límits) es van formular al xat i es reprendran al proper taller.