TREBALLEM PER PROJECTES
Per què?
En una societat basada en la necessitat de dominar la informació, els canvis meteòrics, i la globalització, amb models socials molt concrets i estereotipats, pensem que l’escola investigadora i dialògica és l’opció que millor pot garantir l’aprenentatge.
El caràcter constructiu de l’aprenentatge, el pes de l’afectivitat, la importància dels entorns socioculturals pròxims i allunyats… apunta cap a una pedagogia centrada en la investigació.
Els projectes interdisciplinaris permeten estimular l’alumnat a preguntar-se per les coses i dissenyar els seus processos de treball actiu, així com orientar cap a una relació més activa i independent amb el món natural i socio-tecnològic que viuen
Què és?
El treball per projectes és una metodologia idònia per desenvolupar les competències bàsiques i les emprenedores perquè:
- Fa protagonista l’alumnat en la construcció del seu propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge.
- Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques, es posa en comú el resultat de les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.
- Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes, i establir relacions amb altres problemes
- Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de coneixement, s’avalua el que s’ha aprés i com s’ha aprés.
- S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en xicotet i gran grup per construir coneixement de forma compartida. Quan hem posat en marxa aquesta metodologia, què hem aconseguit?.
Quan hem posat en marxa aquesta metodologia, què hem aconseguit?
- Tenir alumnes més motivats. La metodologia és més dinàmica i els temes són més propers als interessos de l’alumnat, permetent en tot moment la participació i la novetat.
- El treball de l’aula té un altre sentit. És fonamentalment un espai de creació tant dels alumnes com del professorat i gastem l’aula com un lloc on podem trobar des d’informació (llibres, diccionaris.. ), fins materials que ells i elles preparen i que poden servir de fonts d’informació alternatives. L’aula s’ha convertit en un lloc on es treballen «coses» que els interessen, i que no tenen el títol del tema del llibre.
- Aconseguir metes en un terme relativament curt de temps (un projecte comença i acaba però és un aprenentatge tangible que poden veure), és positiu pel que té de concret i reptador.
- Comprovar el sentit de la interdisciplinarietat de les assignatures que deixen de ser un món relativament tancat, treballant un tema comú amb materials compartits, activitats…
- Desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa, des de l’inici, amb un grau de complexitat alt, sense ocasionar dificultats en cap alumne, siga quin siga el seu nivell inicial de competències.
- Fomentar el treball col·laboratiu i les activitats que impliquen crear i explicar els coneixements als altres. Està demostrat que aquestes activitats són les que millor afavoreixen la millora de les competències i la qualitat de l’aprenentatge.