A Florida Secundàdira, des de l’assignatura d’àmbit sociolingüístic, hem aprofitat el projecte Una escola de profit per fer un viatge a la posguerra espanyola i aprendre com era la vida quan a Espanya es passava fam. Hem après com funcionaven les cartilles de racionament i hem escoltat el testimoni d’una dona nonagenària que recordava com allargaven la llet mesclant-la amb aigua, com feien truita per a quatre amb un ou i un poquet de farina i com hi havia un temps al qual la guàrdia civil podia requisar els productes d’estraperlo. Hem escrit un text expositiu per comparar la manera d’alimentar-se i d’aprofitar els menjar en aquells anys amb la situació actual, on disposem d’una enorme varietat de menjar però potser no tenim eixa consciència de profit. També hem gaudit del « joc de la fam », un joc de cartes que ens ha fet posar-nos en la pell d’aquelles persones dels anys 40 per a les quals la supervivència no estava en absolut garantida.
Després d’aquest recorregut històric el taller de cuina de profit cobra una nova dimensió. Quan fem un pudin amb pa dur fem també un homenatge a aquelles generacions que posaren en marxa tota la seua creativitat per alimentar a les seues famílies, que aprengueren a fer festa amb productes que hui en dia sovint descartem. A més a més, descobrim que podem adoptar estils de cuina i d’alimentació que tinguen una menor petjada ecològica, consumint productes senzills, de proximitat – pa dur, corfa de taronja, ous, llet…- i amb el convenciment que “Ací no es tira res!”
