Claudia Marco Delamo, alumna de Florida Secundària, ha sigut reconeguda amb el Premi Extraordinari al Reconeixement Acadèmic d’ESO, atorgat per la Generalitat Valenciana.

Darrere d’aquest assoliment acadèmic, coneixem a l’alumna i les seues rutines d’estudi però també la seua passió per la dansa, com gestiona l’autoexigència i els seus plans de futur.

P: Claudia, t’han concedit el Premi Extraordinari al rendiment acadèmic en l’ESO. És un reconeixement a tota la teua trajectòria en Florida Secundària. Com et sents en rebre aquesta notícia?

Claudia: Molt orgullosa. És gratificant veure que tot l’esforç que has posat durant aquests anys es reflecteix d’una forma tan especial. No és simplement veure un butlletí de notes i dir «m’ha eixit bé»; és un premi que reconeix tot el camí recorregut i em fa sentir molt contenta.

P: Imagine que ha sigut una notícia celebrada per tot el teu entorn…

Claudia: Pertot arreu! Ha sigut un esforç personal, però el professorat, la família i les amigues i amics són una part fonamental. Sense totes les persones del meu voltant, jo no hauria aconseguit res, t’ho dic de veritat.

P: Sembla que aquest tipus de resultats ixen de manera «natural», però hi ha molta faena darrere. D’on ve eixa constància?

Claudia: Jo gaudisc molt anant a classe, m’ho passe molt bé aprenent coses noves. No ho veig com una obligació, sinó com una cosa que m’abelleix fer. Això em motiva molt. En Primària no era tan així; no m’importaven tant les notes. Però en créixer i entrar en Secundària m’he anat fent més exigent.

P: Quin paper ha jugat Florida Secundària per a aconseguir eixa motivació? T’ha donat eines diferents?

Claudia: Que els professors confien en tu és un suport molt gran. Anar a una classe on sents que al professor/a li importa que aprengues i que faces les coses bé et motiva moltíssim. Amb els companys i companyes passa una cosa pareguda: a Florida treballem molt per projectes i això t’obliga a fer «pinya», a relacionar-te i a crear un ambient de col·laboració on et sents que formes part d’un equip molt cohesionat.

P: Alguna assignatura o docent que t’haja marcat especialment?

Claudia: El meu tutor ha estat clau. Ha confiat totalment en mi. Quant a assignatures, m’agraden molt Biologia o Literatura, especialment perquè a Florida Secundària es toca molt la part creativa en els treballs i això t’anima més.

P: Molts/es estudiants voldran saber el teu secret. Com t’organitzes en una setmana normal?

Claudia: Per a mi, la base de tot és la meua agenda. Tot el que he de fer ho apunte. Prioritze segons les dates de lliurament o exàmens, però no em marque temps estrictes. No em funciona dir «estudiaré això en dues hores», perquè a vegades necessites una hora i mitja i altres tres. Preferisc la flexibilitat dins de la planificació.

P: A més dels estudis, sabem que la dansa és una part vital de la teua vida. Com ho compagines?

Claudia: Estic en un grup de competició en Giros Dance Academy (Massanassa). Vaig començar a competir just quan vaig iniciar l’ESO i s’ha convertit en una part importantíssima en la meua vida. Si no tinguera eixa desconnexió i eixa part de competició a banda dels estudis, seria molt complicat portar-ho tot; t’estresses massa. A vegades he de sacrificar temps amb els meus amics i amigues per a poder ballar i estudiar, però com és una cosa que m’agrada, em dona molta satisfacción.

P: Parlant d’estrés, esmentaves que eres una persona autoexigent. Com gestiones eixa pressió?

Claudia: Sincerament, a vegades ho gestione malament perquè soc molt nerviosa. Abans dels exàmens em posava fatal, però és una cosa que vas aprenent a gestionar. Al final, és voler superar-te a tu mateixa, aplicar eixa disciplina que també et dona l’esport. Si falle un pas en dansa, no isc contenta de classe; en els estudis em passa el mateix.

«No hi ha mètodes màgics: la clau és la constància, però sense oblidar-se de viure i gaudir del que t’agrada».

P: Ara estàs en primer de Batxillerat. Com ha sigut eixe canvi?

Claudia: Ha sigut un pas de gegant. Vens d’una metodologia i unes notes molt bones i, de sobte, l’exigència puja i un examen et pot eixir malament. Et planteges: «Això també em pot passar a mi?». És un canvi de nivell que requereix una adaptació que no s’aconsegueix de la nit al dia.

P: Tens clar cap a on vols enfocar la teua carrera professional?

Claudia: Encara estic descobrint-ho. M’agrada molt el món de la docència, però també el de les arts escèniques. He triat el Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials perquè crec que combina millor la part creativa i social. De moment, el meu objectiu és intentar mantindre el nivell, encara que sé que és difícil.

P: Quin consell li donaries a l’alumnat que ara comença Secundària?

Claudia: Li diria que s’ho prenga amb calma. És un error que jo vaig cometre i dels errors s’aprén. Que siguen exigents i constants, perquè eixa és la clau, però que no s’obsessionen. No deixes que els estudis et priven de coses que també són importants en la vida.

P: I a la Clàudia del futur, que llegirà aquesta entrevista d’ací a uns anys, què li diries?

Claudia: Que seguisca amb les coses que li funcionen i, sobretot, que intente conéixer-se més a si mateixa a poc a poc, perquè això és el que realment et construeix com a persona.